dijous, 27 d’octubre de 2011

Escola Can Clos a la Bonnemaison


Impaciència per a visitar l'exposició. Amb antel·lació a l'horari previst ens trobem amb 11 alumnes de 1r i de 2n de Primària de l'Escola Can Clos de Barcelona i 3 de les seves educadores. Neguit i curiositat en la mirada d'uns nens ben actius i desperts. Petit bany de impresions mentre fan un recorregut espontàni: Què és tot això de les arpilleres? Què ens explicarà ara aquesta dona
entusiasta?... "Mireu nens i nenes! Què és això?" I els convoco a tocar una tela d'arpillera, buida i complaent, per a que puguin deixar anar les seves ganes de conèixer amb el tacte, de manera impulsiva… "Qui sap què és això?" "Roba de sac!" "Molt bé! Roba de sac de farina i de llegum".



"També a Xile?" "A Perú?" "Què ens parla, d’uns països llunyants?" "A Amèrica?" "Aaahhhh!" Ulls atents i mirades congelades, escoltant una història que els debia semblar inventada: "Dones que tallen els sacs i els utilitzen per a cosir-hi dibuixos?" "Son pobres?" "Expliquen coses amb els dibuixos?" "Ui!". "Què es necessita per a fer tot això?" "Mira!" "Només el que hi ha a la vitrina?" "I
em diu que amb el que tinc a casa avui mateix puc fer una arpillera com aquestes amb els pares".



Aviam, mirem una pel·lícula de com ho han fet. Nens cosint a classe? Dones grans i joves, que sembla que s´ho passen d´allò més bé? I mirem a l'entorn i es crea una dansa mentre visitem un i altre treball esposat: "Jo vull aquest!" "Explica'm!" "Aquest és el meu!" "Sí -els dic- parlarem de tots els que volgueu: Què us sembla que diu en Miquel, la Marta o l'Abril, en la seva arpillera?" Amb
esforç i un a un, van llegint les frases escrites per altres nens i adults, els textos es descobreixen i les boques s'obren encisades… "I aquèst?" "I la boda gitana?" "I el dia de Sant Jordi?" "I el Camp de Fútbol?" "I la dona que va venir de Granada?". Hi ha temps per a desgranar històries, per a encisarse, per a viatjar molt lluny, del Marroc a Barcelona, de la vida urbana a prop del mar...

Necessitem seure una estona, i el viatge continúa: "I vosaltres, què us agradaria explicar?" I proposen històries de família, de dols, de visites a l'hospital, de despedides, de vivències de cada dia... Només 6 o 7 anys i un immens cabal de vivències que brollen dels seus deliciosos caparrons... I a l'estona els aturo, i els pregunto si sabien tantes i tantes coses dels companys.

S'adonen que tantes històries silenciades tenen ganes de cosir-se, d'explicar-se, de visibilitzar-se... Sorgeixien pors –"Jo no sé cosir!"- ofegades de seguida per les ganes i l'entusiasme... I els demano que tanquin ben fort els ulls i que vegin la seva imatge ben clara i que quan els obrin la puguin projectar damunt la tela d'arpillera que fins ara era buida, només una tela de sac que havien estat tocant poca estona abans. Alguna cosa s'aquieta a la seva mirada, es focalitza, entén… I els demano de nou que tanquin els ulls i pensin en tot el que han vist i escoltat i tocat i sentit. "Quina paraula us ve al cap?" I poc a poc sembla que tots l'han trobat i alguns volen compartir-la i s'atraveixen a escriure-la en el Llibre de Sentiments de la Sala…



Sembla que alguna cosa s'ha mogut, s'aquieta el seu neguit inicial i observo ulls que rumien i que interroguen, i tot fent la fila, s'escolten idees que conformen noves imatges. I algú formula el sentiment que vibra: "Es que jo voldria començar a fer arpilleres avui mateix!". Les educadores, sol·lícites i atentes agraeixen la visita i els nens es despedeixen carinyosos, deixant l'aroma de les seves ressonàncies i les seves ganes d´explicar la seva vida qüotidiana.

Barcelona, S.T.S

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada